Bloc del Club de lectura Biblioteca Modest Salse d'Hostalric: Jaume Cabré

Jo confesso
Jaume Cabré
Editorial Proa

Llengua catalana

Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel•la de novel•les. Jo confesso és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d'algú que ha estimat de manera incondicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.

Jo confesso ha estat distingida amb diferents guardons literaris: Premio de la Crítica 2012; Premi Crítica Serra d'Or 2012; Premi de Narrativa M.Àngels Anglada 2012; Premio La tormenta en un vaso 2012; i Premi Crexells 2012

Benvolguts/des

Hem començat un altre any el club de lectura , això va ser el dia 18 de setembre. El llibre que vam llegir l'estiu "Jo confesso" de Jaume Cabré, va semblar que podia seu un llibre interessant i no va ser així. Potser no era un llibre per llegir durant les vacances, ja que havies d'estar molt atent en la lectura per no perdre el fil de la història. La gran majoria de les persones que formem el club van dir que l'havien llegit, però que les havia decebut. Això si, l'han trobat molt ben escrit , però complicat de llegir. Per altra banda, les persones que ens ha agradat, ens ha agradat molt. El fil de la trama molt ben lligat, ens ha demostrat que els homes no canviem amb el pas dels temps i que mentre existim continuarem igual, no tothom, esclar. De moment per a mi aquest és el millor llibre d'en Jaume Cabré. Aconsello la seva lectura, però esteu molt atens perquè hi ha molts canvis en el temps i registre i això fa que ha vegades ens perdem.

Nota: 6,83

Anteriorment s'havia anunciat que aquets mes de juny el llibre a llegir era Les veus del Pamano de Jaume Cabre i editat per Proa. El més important però, era que tindríem la presencia de l'autor per comentar-lo. El dimarts passat, 7 de juny, vam tenir la trobada, la veritat, va ser un vesprada molt interessant i constructiva. El llibre va agradar molt i tothom es van involucrar amb tot el que passava a la novel•la. Crec que tots el components del club de lectura vam entrar-hi i ens el vam fer nostre. Llegint-lo ens vam endinsar en un època, la postguerra espanyola al Pallars,i de com vivien aquella gent en aquells temps tan durs per la gran majoria de les persones, tant d'un bàndol com de l'altre, perquè d'una manera o altre tothom en va sortir perjudicat.

Us deixo una petita ressenya pels que no l'hagint llegit.

Les veus del Pamano

Jaume Cabre

Editorial Proa

Edició 2004

Llengua catalana

Pàgines 697

Un llibre extraordinari i ple de personatges complexos, on hi trobareu una mica de tot: política, enveja, odi, engany, sexe, erotisme i molta riquesa en vocabulari del Pallars. En definitiva un llibre molt complert. És desenvolupa desprès de la Guerra civil en un poblet del Pallars anomenat Torena on hi passa el riu Pamano.

Potser al començament us costarà una mica d'entrar-hi, tingueu paciència, un cop us hi endinseu no podreu deixar de llegir fins saber-ne al final.

Trobarem la història de la Tina, la narradora, que troba al darrera la pissarra de l'escola de Torena uns quaderns escrit per un mestre de la postguerra quan l'han de derrocar. Per mediació d'aquets escrits s'assabenta de tot el que va apassar al poble durant la postguerra, però també viureu la seva història. L’Elisenda Vilabrú (dels Vilabrú de Torena i del Ramis de la Pilar Ramis de Tírvia, mig puta mig millor no parlar-ne per respecte al pobre Anselm), frase que l'autor repeteix un munt de vegades. Una de les persones més riques de Torena, i que farà el possible per venja la mor del seu pare i el seu germà i que tot el que decideix portar a terme ho fa, costi el que costi. L'Alcalde de Torena, anomenat a dit i falangista, en Valentí, un personatge molt complex que en nom de la dictadura porta a terme assassinats i venjances. L'Oriol, el mestre, el més covard del poble i l'autor dels quaderns dedicats a la seva filla. Les Venturetes, una família amb molt odi acumulat per culpa de la guerra. En Serrallac, la persona que es dedicava a fer làpides de cementiri, que sap tot el que passa al poble però, calla per por de represàlies.

Un llibre on s'explica con funcionava el país de la postguerra a aquella part dels Pirineus on encara quedaven maquis amb ple convenciment que podien guanyar la guerra.
Rosa

L'autor, el sr. Jaume Cabré, ens va explicar el perquè d'escriure aquest llibre. També que al tenir uns personatges tant complexos havia tardat set anys llargs en la seva escriptura. Que és un llibre que li ha donat moltes alegries i que ha estat traduït a onze llengües. La visita que va fer a un poble del Pallars i veure una vella escola va ser una del les causes de escriure'l i parlar d'aquesta part del país i de la seva gent dins el marc de la postguerra. Va ser molt atent amb nosaltres contestant totes les preguntes que li formulàvem, com veureu en el petit vídeo que penjaré al final, i ell mateix comenta, que ha vegades no el deixàvem ni parlar. Segons el sr. Cabré, això vol dir que les persones ens impliquem molt amb la lectura i fa que tinguem moltes ganes de fer comentaris. Un final de temporada a recordar per a tots els componets del club. També i com cada any es va fer una mica de refrigeri en el qual també va participar el Sr. Cabré

Nota: 8,8

Us deixo l'entrevista que el Sr. Cabré va concedir al programa de Radio Dos 84 El racó del llibre. Si voleu escoltar la totalitat de l'entrevista aneu a: http://racodelllibre.blogspot.com/ a l'apartat "Escoltar programa"