La nevada del cucut
Blanca Busquets
Rosa dels vents
Pàgines 256

 Una dona que va viure fa cent anys escriu d’amagat a la llum d’una espelma en un lloc perdut de Catalunya, en un poble en mig de les muntanyes. La seva passió pels llibres, inusual pel seu temps i el seu entorn, s’assembla molt a la d’una altra dona del segle XXI que tampoc pot viure sense escriure. Al llarg de la novel•la, el lector va entrant a poc a poc en la vida d’aquestes dues dones, en el seu dolor però també en les seves ganes de viure i, malgrat haver viscut en èpoques diferents, les capítols van teixint un fil invisible ple d’il•lusions, silencis i paraules. També comparteixen el mateix quadre, on elles sempre han vist un poble nevat allò on els altres només veuen taques fosques, que els hi desperta la mateixa sensibilitat i les uneix sense saber-ho. La Nevada del Cucut és un veritable homenatge a la literatura i a les veus anònimes que la componen, a les dones que han lluitat per trobar el seu lloc en un entorn hostil. Amb un ritme àgil i uns personatges inoblidables, la novel•la ens apropa a la memòria d’una època, d’un poble i al silenci que sovint acompanya la pròpia història de cadascú.

 El llibre ens parla del silenci de les dones en les dues èpoques que passen els fets i que arriben al cor dels lectors. Ha agradar molt tot i que ,alguns lectors, van trobar dificultat en el canvi de personatge i d'època que fa l'autora.

 Nota: 8,2